Loading...

martes, 2 de marzo de 2010

Ara us contaré un poc sobre el centre:
Situació:
El col•legi Eugeni López L’escola està situada al centre de Palma, davant la plaça Bisbe Berenguer de Palou, núm. 6 (A la plaça dels patins). És una escola urbana. Està rodejat d’edificis, i té un bon accés tant per anar-hi en bus com per anar-hi en cotxe.

Ver Eugeni López en un mapa más grande
Aquesta escola té una majoria d’alumnat procedent de l’Estat Espanyol. Un baix percentatge d’alumnes d’infantil provenen de fora, mentre que entre els alumnes de primària n’hi ha un poc més de fora, aquesta característica diuen que és degut a que els nins van a aquesta escola des d’infantil i això fa que la ocupació de places sigui total; amb la qual cosa no hi ha places noves disponibles (o molt poques) per a nins nouvinguts. Tampoc hi sol haver gran quantitat de nins que es donen de baixa degut a que és un barri que no té un gran moviment de persones.
Les famílies:
La tipologia familiar dins aquesta escola majoritàriament es de tipus mitjà. La qual cosa també es reflexa a la realitat del barri.
Serveis que presta el centre:
Menjador: És un espai de l’escola utilitzat per 323 alumnes (si be aquest nombre és variable depenent del dia). S’organitzen per horaris, els alumnes d’infantil van a dinar a les 13:00 hores, mentre que els de primària hi van a les 14:00.
L’empresa responsable de càtering és EULEN, que envia una proposta de menús per tot l’any a la Conselleria; la qual ha d’aprovar-la. El menjador disposa de dues monitores, apart del personal de cuina.
Cada trimestre s’assigna la distribució dels alumnes de primària. D’aquesta manera tots tenen una taula assignada, i als que tenen una bona conducta se’ls premia amb una gratificació representativa: cartells i creuetes.
Escola matinera: És organitzada per l’AMPA. L’horari d’obertura de l’escola és a les 7:30 a les 8:30, i els nins estan a càrrec d’un monitor contractat per l’AMPA. Hem de dir que l’AMPA sempre treballa amb monitors, de manera que de l’escola matinera no se n’encarreguen els professors de l’escola.
Activitats Extraescolars: També son organitzades per l’AMPA. Aquestes activitats són, per exemple, anglès, futbolet o bàsquet .
Observació i breu anàlisi de l'edifici i de l'ús dels diversos espais:
Estat general de conservació, patis, instal•lacions, aules d'informàtica, teatre, aules de música, altres:
L’escola té cinc plantes, organitzades de la següent manera:
A la planta baixa hi ha el gimnàs molt be equipat i amb un espai molt adequat (que també compleix les funcions de teatre) a aquesta planta també es troba el menjador.
A la primera planta, a la part de davant, hi ha l’entrada principal (al pati) i el pati en sí dividit per zones corresponents a diferents cicles i amb un espai exclusiu per a l’escola matinera i infantil.
A la part de darrera de l’edifici es troba l’entrada per als professors i per al personal en general (més petita, on s’ha d’accedir-ne per una porta electrònica, amb un timbre amb càmera). A aquesta mateixa planta hi trobem els serveis de secretaria, direcció, i sala de mestres. També hi ha el punt de recollida de piles per reciclar, així com el “punt verd” per al paper i per als plàstics i envasos.
A una de les ales d’aquesta planta es troben les aules d’infantil.
A la segona planta hi ha el primer cicle de primària, primer i segon. També hi ha l’aula de música.
A la tercera planta hi ha el segon cicle de primària, tercer i quart. També hi ha l’aula d’anglès i la biblioteca del centre.
A la quarta planta hi ha el tercer cicle de primària, cinquè i sisè.
A cada planta hi ha dos banys adaptats per cicle, un per a nins i un altre per a nines.
L’estat de conservació és, en general, bo. No s’hi veuen ni goteres, ni crulls, ni forats. La pintura també es troba en bon estat. Durant el passat estiu s’han fet reformes a l’escola: s’han canviat les canonades, i les instal•lacions elèctriques, ja que eren antigues. A nivell de seguretat, hi ha escales d’emergència a l’exterior de l’edifici; a l’interior els alumnes utilitzen les escales. També hi ha un mínim de dos extintors per planta.
Vam recórrer diferents instal•lacions i vam veure que l’estat d’aquestes era molt bo, el menjador molt ben organitzat y net; una aula d’informàtica amb ordinadors.
Referent a la sala d’informàtica, hi ha ordinadors fixos i a més portàtils que els alumnes de cinquè utilitzen a la seva aula. Els fixos s’utilitzen per a fer assignatures concretes amb suport informàtic: matemàtiques i llengua; aquesta manera de començar a treballar és un suport molt important.
Un aspecte a ressaltar és l’aparició aquest any a les aules de cinquè d’Eugeni López de les P.D.I (pissarra digital electrònica). Aquesta és una eina molt important a l’hora de començar a utilitzar materials diversos com poden ser processadors de texts, recursos a internet, etc. Els mestres s’estan avesant a treballar amb aquest recursos i el col•legi està fent de model piloto.
La metodologia dins l’aula d’informàtica és col•locar dos alumnes per ordinador, ja que els grups són de més o manco de 24 a 25 nins i nines.
Els alumnes de primer a sisè utilitzen la sala d’informàtica una vegada a la setmana. Els nins hi van amb el tutor i reben ajuda d’un coordinador d’aula. La intenció és que el tutor es familiaritzi amb la feina informàtica per no haver de necessitar d’aquest coordinador d’aula en el futur.
També disposen d’un ordinador portàtil per cicle i pis per la mateixa raó: suport, en aquest cas, dins l’aula. Sobretot per donar resposta als alumnes que tenen problemes a les àrees de llengua i matemàtiques.
Els ordinadors vells ja no s’utilitzen a les aules de cinquè, s’han distribuït posant-los un per aula. Així totes les aules conten amb un ordinador i si és necessari, amb el portàtil de cicle.
El centre compta amb una aula de música, amb molta varietat d’instruments, des d’un piano de paret fins a una flauta andina. Hi vam observar molts instruments de percussió (xilofon, piano, tambors, maraques, simbombes), vent (una trompeta, flautes, flautes andines) i corda (guitarres, guitarrons).
També contava amb una pissarra de pentagrama.
A l’aula d’anglès vam poder veure diversos pòsters en anglès, làmines, objectes de la cultura anglesa com un bus de Londres...no solament hi havia pòsters i làmines a l’aula, sinó que també n’hi havia al passadís.
Biblioteca: La biblioteca conta amb una bona col•lecció de llibres, organitzats per temàtiques. Disposa també de CD’s, cintes de VHS, mapes cartogràfics, diapositives, 1 televisió, fitxers, 1 impressora, 3 ordinadors (a la zona multimèdia), 1 retroprojector, pel•lícules infantils i reportatges de ciència com Cosmos de Carl Sagan.
L’aula que té la funció de biblioteca té vint-i-vuit places distribuïdes en dues taules de 14 alumnes cada una, a més de tres places a la zona multimèdia.
Accessibilitat. Problemes d'espais.
En quant a l’accés, l’escola té una correcta accessibilitat, ja que conta amb una rampa i un ascensor (aquest últim s’ha de utilitzar obrint-lo amb una clau), tot això significa que el centre està adaptat per acollir alumnes amb dèficit motor.
Paulo Freire:   
http://www.youtube.com/watch?v=zwri7pO8UHU

Recordant i reflexionant, primer día...

Primer dia del pràcticum, tots esperàvem ansiosament a conèixer als grups que ens havien tocat. Ja havíem parlat amb la coordinadora per posar-nos d’acord en l’hora a la quals ens corresponia arribar com a practicants, i abans de que toqués el timbre ens van presentar als nostres tutors. En meu cas la primera impressió va ser molt bona, me va donar confiança.

El col•legi té la particularitat de no ser molt gros i estar bé organitzat en referència a l’alumnat, formen files per entrar a classe i tots pugen les escales amb el seu tutor en ordre. Jo ja m’havia oblidat d’aquest fet, no recordava que el mestre s’havia de fer càrrec sempre dels nins, no recordava tan clarament les implicacions i responsabilitats del mestre.

Per tant el contacte amb l’escola em va despertar records que estaven guardats a qualque racó de la meva memòria. Entre tantes records em vaig trobar amb el de la vestimenta que jo usava quan anava a l’escola a Uruguai, ens posaven unes túniques blanques amb un monyo blau molt gros, semblaven tots uns pintors o farmacèutics, era molt graciós, la mestra o el mestre també es posava una túnica d’aquestes damunt la roba, a mi m’agradava dur aquesta roba tan curiosa, era una manera de fer-nos tots iguals, una manera de homogeneïtzar, més enllà del sentit que les persones li posin al fet d’utilitzar tots una mateixa roba ja que alguns diuen que va contra la identitat del nin, però altres defenen la posició que l’escola com a institució social és la encarregada d’ homogeneïtzar les diferències.

He vist que a aquesta escola les diferències socials no són tan grosses, no són molt visibles, de fet una de les característiques del centre és que els pares tenen un nivell econòmic de classe mitjana. Però hi ha nins que no es vesteixen molt bé i altres que ho fan massa bé, no se si aquest tipus de diferències són bones entre ells o si simplement no s’adonen.

Ja a dins de classe la mestra em va presentar al grup, els nins van respondre molt bé, jo m’esperava un munt de preguntes, però això no va passar. Després la mestra em va explicar que els nins a aquesta escola ja estan avesats a rebre la visita de practicants.

El que més m’ha cridat l’atenció quan vaig veure treballar al grup amb la mestra és el clima de “pau” que hi ha a classe, els nins intervenen sense por de dir malament qualque cosa, s’esforcen per intervenir, estan motivats. M’ha agradat molt la manera d’organitzar el grup que té aquesta mestra, fa que tots els alumnes estiguin implicats en la feina, els alumnes es senten orgullosos de fer coses que consideren importants, estan realment integrats i això es deixa entreveure a cada moment.

A l’etapa de tercer cicle de primària s’ha de vetllar per poder aconseguir que els nins siguin capaços de pensar i resoldre problemes per si mateixos, la nostra feina com a docents és funcionar de guia i fer un bon us de la intel•ligència emocional., però aquesta generalment ens condueix a haver de canviar i, els canvis a vegades són difícils, perquè ja tenim idees i conceptes del que és adequat fer en cada circumstancia. Els nostres principis haurien de ser paciència i perseverança, flexibilitat i creativitat i, adaptació al desenvolupament, tenint present que ensenyar és una tasca que requereix de afecte i que com diu Paulo Freire, no podem concebre una ensenyança sense amor.

I ja que estic parlant del gran pedagog Paulo Freire els diré que un llibre seu que recomano és “Cartas a quien pretende enseñar” que fa molt de temps vaig llegir i que considero que com a mestres s’hauria de llegir en algun moment.

Deixo també uns enllaços per a que pugueu mirar un poc de què es tracta:
http://libroseducacionformacion.suite101.net/article.cfm/enseanzas_pedagogicas
http://www.espaciologopedico.com/tienda/detalle?Id_articulo=1044


Recursos bibliogràfics:
GOLEMAN DANIEL. "Educar con inteligencia emocional". España 2000. Ed.: Plaza & Janés.