Loading...

martes, 2 de marzo de 2010

Recordant i reflexionant, primer día...

Primer dia del pràcticum, tots esperàvem ansiosament a conèixer als grups que ens havien tocat. Ja havíem parlat amb la coordinadora per posar-nos d’acord en l’hora a la quals ens corresponia arribar com a practicants, i abans de que toqués el timbre ens van presentar als nostres tutors. En meu cas la primera impressió va ser molt bona, me va donar confiança.

El col•legi té la particularitat de no ser molt gros i estar bé organitzat en referència a l’alumnat, formen files per entrar a classe i tots pugen les escales amb el seu tutor en ordre. Jo ja m’havia oblidat d’aquest fet, no recordava que el mestre s’havia de fer càrrec sempre dels nins, no recordava tan clarament les implicacions i responsabilitats del mestre.

Per tant el contacte amb l’escola em va despertar records que estaven guardats a qualque racó de la meva memòria. Entre tantes records em vaig trobar amb el de la vestimenta que jo usava quan anava a l’escola a Uruguai, ens posaven unes túniques blanques amb un monyo blau molt gros, semblaven tots uns pintors o farmacèutics, era molt graciós, la mestra o el mestre també es posava una túnica d’aquestes damunt la roba, a mi m’agradava dur aquesta roba tan curiosa, era una manera de fer-nos tots iguals, una manera de homogeneïtzar, més enllà del sentit que les persones li posin al fet d’utilitzar tots una mateixa roba ja que alguns diuen que va contra la identitat del nin, però altres defenen la posició que l’escola com a institució social és la encarregada d’ homogeneïtzar les diferències.

He vist que a aquesta escola les diferències socials no són tan grosses, no són molt visibles, de fet una de les característiques del centre és que els pares tenen un nivell econòmic de classe mitjana. Però hi ha nins que no es vesteixen molt bé i altres que ho fan massa bé, no se si aquest tipus de diferències són bones entre ells o si simplement no s’adonen.

Ja a dins de classe la mestra em va presentar al grup, els nins van respondre molt bé, jo m’esperava un munt de preguntes, però això no va passar. Després la mestra em va explicar que els nins a aquesta escola ja estan avesats a rebre la visita de practicants.

El que més m’ha cridat l’atenció quan vaig veure treballar al grup amb la mestra és el clima de “pau” que hi ha a classe, els nins intervenen sense por de dir malament qualque cosa, s’esforcen per intervenir, estan motivats. M’ha agradat molt la manera d’organitzar el grup que té aquesta mestra, fa que tots els alumnes estiguin implicats en la feina, els alumnes es senten orgullosos de fer coses que consideren importants, estan realment integrats i això es deixa entreveure a cada moment.

A l’etapa de tercer cicle de primària s’ha de vetllar per poder aconseguir que els nins siguin capaços de pensar i resoldre problemes per si mateixos, la nostra feina com a docents és funcionar de guia i fer un bon us de la intel•ligència emocional., però aquesta generalment ens condueix a haver de canviar i, els canvis a vegades són difícils, perquè ja tenim idees i conceptes del que és adequat fer en cada circumstancia. Els nostres principis haurien de ser paciència i perseverança, flexibilitat i creativitat i, adaptació al desenvolupament, tenint present que ensenyar és una tasca que requereix de afecte i que com diu Paulo Freire, no podem concebre una ensenyança sense amor.

I ja que estic parlant del gran pedagog Paulo Freire els diré que un llibre seu que recomano és “Cartas a quien pretende enseñar” que fa molt de temps vaig llegir i que considero que com a mestres s’hauria de llegir en algun moment.

Deixo també uns enllaços per a que pugueu mirar un poc de què es tracta:
http://libroseducacionformacion.suite101.net/article.cfm/enseanzas_pedagogicas
http://www.espaciologopedico.com/tienda/detalle?Id_articulo=1044


Recursos bibliogràfics:
GOLEMAN DANIEL. "Educar con inteligencia emocional". España 2000. Ed.: Plaza & Janés.

1 comentario:

  1. Hola Mariel!

    Es genial que haya alguien más que publique un blog, ya que así podemos comparar experiencias. He visto que me has escrito un mensaje diciendome que no podias entrar en mi blog. Creo que lo tengo privado pero no ser como se hace para ponerlo publico! Espero que me puedas ayudar!

    Animo con las practicas!

    Nerea

    ResponderEliminar